MIRAU QUE SEM ANANT I MIRANT

Cançons de festa, sàtira i taverna de l'Alguer!

Proposem aquest nou projecte per fer conèixer a un públic més extens el repertori de cançons que se cantaven a les velles tavernes alguereses i que encara avui se canten a casa, en ocasió de festes de família i amics.

A l'Alguer encara avui recordem tavernes famoses del passat, com «La parròquia», «El covo»,

«La càmera a gas», la «Taverna del campanil», «Lo círcolo dels combatents», «Lo círcolo del mariners» i tantes altres.

En aqueixos locals era normal que cada tarda los clients, entre una tassa de vi i l’altra, prenguessin una guiterra i se posessin a cantar.

Les cançons d’aqueix repertori poden ésser regrupades per tipologies en bàlzigues (gloses), de xistos (malnoms) i de «ciòccula» (cançons de gresca).

Totes eren irreverents i tenien com a subjecte principal algun personatge local, mai citat directament, però amb la certesa que tots los escoltadors sabien de qui se tractava.

També se posaven paraules alguereses a melodies internacionals, com per les cançons fetes de Agustí Demartis “l'ozio”, autor i teòric de la banda dels Tupamaros de la Muralla.

Los instruments que acompanyen aquestes cançons són la guiterra, lo mandolí i percussions elementals, com les culleres de la mateixa taverna.

Havem integrat aquest repertori amb cançons d’autors del s. XX, alguns anònims i altres ben coneixuts, com Gaví Ballero, Pino Piras, Pasqual Gall i el contemporani Àngel Maresca, tots grans mestres en musicar amb sàtira i ironia situacions ridícules i personatges de la nostra comunitat.

Mirau que sem anant i mirant no és la reelaboració de una tradició musical del passat: aquest repertori és encara ben viu i coneixut a l'Alguer i aqueixes cançons se continuen a cantar avui, sempre que se trobi gent algueresa fent festa.

Un repertori interpretat en aquest disc del cantautor alguerès Claudio Gabriel Sanna i el Rall Grup, format de artistes algueresos i catalans.